L’any 2050 es preveu que les ciutats absorbiran més de dos terços del creixement de la població mundial i un 68% d’aquesta població viurà en zones urbanes. Per tant, fer que les ciutats siguin inclusives, segures, resistents i sostenibles s’ha convertit en una prioritat global.
Tenint en compte que la mobilitat a les ciutats es reconeix com una àrea clau d’intervenció política per assolir aquest objectiu, investigadors del departament d’Aplicacions Computacionals en Ciència i Enginyeria (CASE) del Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSC) han publicat un estudi a PLOS ONE, que té com a objectiu millorar la comprensió de la relació entre la mobilitat dels ciutadans i els equipaments urbans en el context d’estratègies de planificació urbana policèntriques i de 15 minuts. Els projectes de “ciutats de 15 minuts” pretenen que la població tingui accés als serveis essencials en 15 minuts a peu o en bicicleta per augmentar la mobilitat a les zones residencials.
La col·laboració entre entitats públiques i privades, com l'Ajuntament de Barcelona i Vodafone, ha permès als investigadors del BSC accedir a dades agregades de telèfons mòbils de Barcelona per captar els patrons locals de mobilitat.
Per posar de manifest com els models de mobilitat local ajuden a entendre els fenòmens urbans, l’estudi s’ha basat en diferents aspectes, com l’accessibilitat als serveis locals als barris, les dades del cens de població espanyol i les dades dels telèfons mòbils, amb l’objectiu d’identificar els patrons de mobilitat local. A més, els investigadors han comparat la diferència dels patrons trobats a l’hora d’analitzar un problema actual que afecta Barcelona i moltes altres ciutats d’Europa: l’augment dels preus del lloguer, que estan relacionats amb el turisme excessiu i els processos de gentrificació. Una de les conclusions és que la presència de turistes en algunes zones fa baixar els preus de lloguer, tot i que un millor accés a les atraccions turístiques també pot fer pujar les tarifes.
En general, els resultats de l’estudi han revelat que hi ha una gran variabilitat en la relació entre la mobilitat i l’accessibilitat als equipaments urbans locals. No obstant això, els investigadors destaquen que aquesta relació a nivell global no explica necessàriament els patrons de mobilitat a nivell local.
"Basant-nos en el nostre estudi, podem veure que Barcelona no és una ciutat monocèntrica, sinó una ciutat policèntrica, amb àrees funcionals diverses, que s'ajusta a la idea de la ciutat de 15 minuts", explica Eduardo Graells-Garrido, autor principal de la publicació. També destaca que "els resultats són importants per influir en les polítiques urbanes orientades a reduir la mobilitat a nivell local i apropar-se cap a aquesta ciutat de 15 minuts, tot identificant el conjunt específic d'equipaments urbans que requereixen intervenció a cada barri".
Aquest estudi dibuixa quatre línies de treball futur. En primer lloc, no només centrar-se en els patrons d’origen i destinació dels barcelonins, sinó també integrar els diferents tipus de visitants i turistes en un marc comú. En segon lloc, incloure altres variables a part de la població i la demografia. En tercer lloc, incorporar el “temps” al model, per tal de mesurar els efectes dels canvis de polítiques públiques i de les intervencions urbanes. I, finalment, analitzar diverses ciutats per poder comparar i avançar en el camí cap a la creació de ciutats inclusives i sostenibles.
Peu de foto: Flux d’origen-destinació entre barris de Barcelona.
Article: https://journals.plos.org/plosone/article?id=10.1371/journal.pone.0250080
DOI: 10.1371/journal.pone.0250080