El sistema Caliope desenvolupat al Barcelona Supercomputing Center proporciona dades de diversos contaminants a través de la seva web i d’una app
ANDREA ZAMORANO (@zp_andrea). Caliope (de CALIdad del aire Operacional Para España) és el nom del complex sistema creat al Barcelona Supercomputing Center (BSC) que pronostica la qualitat de l’aire de les properes 24 hores. Ofereix el pronòstic horari dels nivells de contaminació de tota la península ibèrica i, de forma menys precisa, també d’Europa. Els contaminants que mesura són l’ozó (O3), el diòxid de nitrògen (NO2), el diòxid de sofre (SO2) i les partícules ultrafines (PM10 i PM2,5).
Captura de pantalla d’un mapa de pronòstic de la qualitat de l’aire a la web de Caliope.
El sistema de pronòstic es va posar en marxa el 2007 i des de fa un any i mig tenen una aplicació per dispositius mòbils. Els responsables de Caliope són els membres del departament de Ciències de la Terra del BSC. El projecte està finançat pel Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. Actualment hi treballen menys de 10 persones però Caliope és fruit de les aportacions dels més de 30 professionals de diverses especialitats que hi han participat al llarg dels anys.
Càlcul del pronòstic
El que veu l’usuari a la web o a la app és el resultat d’un intricat càlcul previ. Des de Caliope no es proporcionen les dades a temps real sinó una estimació feta a partir del seu model de càlcul. Aquest model té quatre components: un model d’inventari d’emissions (HERMESv2), un model meteorològic (WRF-ARW V3.5.1), un model de transport fotoquímic (CMAQ V5.0.2) i un model de transport de pols saharià (BSC-DREAM8bv2). Els quatre models són processats pel super ordinador Mare Nostrum, que té una gran potència de càlcul, i com a resultat dóna la previsió de la qualitat de l’aire.
Captura de pantalla del diagrama que explica el funcionament del sistema Caliope.
Però a part de fer aquest pronòstic, des de Caliope també utilitzen les dades que els proporcionen les estacions metereològiques de la Generalitat i d’altres institucions. Albert Soret, membre de l’equip de Caliope, explica que els nivells de contaminació que detecten aquestes estacions, a temps real, són emprats amb dos objectius. El primer és “validar els resultats” ja que comparen l’estimació que han fet ells amb la dada real, per tant poden verificar si el seu “model és fiable o no”. L’altra finalitat és utilitzar les observacions passades per ajustar millor l’estimació futura.
Soret destaca que el seu pronòstic i les observacions recollides per les estacions són “eines complementàries” ja que “una observació que està localitzada en un punt, no et dóna informació de tres o quatre quilometres més enllà” en canvi “amb una simulació tens informació de tot l’espai“.
Presentació dels resultats
L’estimació definitiva i millorada amb les observacions de les estacions són les que arriben a l’usuari de Caliope. Es poden consultar a través de la web o de la app. Gustavo Arévalo, responsable de la mesura de la qualitat de l’aire feta per Caliope, explica que presenten la informació “en cinc nivells de qualitat de l’aire” que van de ‘bona’ a ‘molt dolenta’.
Taula amb els cinc rangs amb què Caliope qualifica els nivells de contaminació.
Per posar aquests límits s’han basat en el que marca “la legislació europea amb la Directiva 2008/50/CE i el Reial Decret 102/2011“. A l’hora de delimitar quins nivells són qualificats com a ‘bons’, ‘moderats’, ‘deficients’, ‘dolents’ o ‘molt dolents’ s’ha seguit un criteri “subjectiu” però “rigorós”. Per això els rangs de Caliope són “més petits i amb colors una mica més pujats de to” comparats amb els d’altres aplicacions institucionals, com seria aire.cat.
Tot i que els nivells que marquen la legislació europea i espanyola es superen de forma reiterada a diferents punts de la península ibèrica, no són els més restrictius. La Organització Mundial de la Salut (OMS) indica uns màxims nivells de contaminació més baixos. Soret explica que en un Informe de la OMS del 2013 es va posar de manifest que pel que fa a la salut “no hi ha cap concentració de material particulat que sigui bona” per tant “no hi ha un punt que diguis a partir d’aquí sí [és bona per la salut] o d’aquí no”. Així que, com diu Soret, “tampoc és que si està verd [el rang] ja és perfecte”.
Ús de les dades
Captures de pantalla de la app de Caliope per a dispositius mòbils.
La presentació del pronòstic a la app és senzilla. Per tant els ciutadans la poden utilitzar per la seva vida diària. Arévalo destaca que “está sent útil per a la població” en algun tipus de situacions ja que “pots preveure la qualitat de l’aire”. Per exemple, “en el moment en que vas a córrer pots decidir si agafes una ruta o una altra, o simplement si aquell dia no surts”. Aquesta conjuntura també es pot aplicar a gent amb malalties respiratòries. Arévalo matitza que les indicacions que acompanyen els rangs de Caliope no són “una recomanació contundent, perquè tampoc som cap autoritat per a dir-ho, però són suggerencies“.
Malgrat la possibilitat de fer-ne un ús individual, Soret subratlla que Caliope és més aviat “una eina per a l’administració pública per a prendre mesures per millorar la concentració elevada de contaminants”. Arévalo asegura que, de fet, “la Generalitat ja utilitza el nostre sistema per a ajudar-se en la presa de decisions“.
