Un estudi liderat pel BSC revela que la recomanació de fàrmacs que poden causar interaccions perjudicials és més freqüent en dones que en homes

29 Abril 2024

L'envelliment de la població resulta en un augment de medicaments receptats que incrementa el risc d'interaccions farmacològiques que afecten la qualitat de vida dels pacients

L'estudi ha estat possible gràcies a l'anàlisi de les dades de sis milions de pacients de Catalunya, els Estats Units i el Brasil en el supercomputador MareNostrum

Un estudi liderat per investigadors del Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS) ha revelat que a les dones se'ls recomanen amb més freqüència fàrmacs que poden produir interaccions perjudicials. La investigació ha analitzat els registres mèdics electrònics de sis milions de pacients de Catalunya, Indianapolis (Estats Units) i Blumenau (Brasil), per tal de comprendre millor les pautes de coadministració de fàrmacs, especialment en els casos que aquests fàrmacs interactuen.

El treball és resultat de la col·laboració entre científics del BSC, l'Institut Gulbenkian de Ciência (Portugal), la Universitat de Binghamton (Estats Units) i la Universitat de Blumenau (Brasil), i ha estat possible gràcies a les dades proporcionades pel Sistema d'informació per al Desenvolupament de Recerca en Atenció Primària (SIDIAP) de Catalunya, l'Institut Regenstrief (Estats Units) i el sistema d'informació sanitària Pronto (Brasil), i a la capacitat de càlcul del superordinador MareNostrum del BSC.

La ingesta combinada d'alguns medicaments pot reduir-ne l'eficàcia, com és el cas dels anticonceptius orals com l'etinilestradiol, que, en ser administrat juntament amb antibiòtics com l'amoxicil·lina veuen disminuïda la seva eficàcia augmentant el risc d'embarassos no desitjats. En altres casos aquestes interaccions poden ser molt més severes, com passa amb la coadministració de tramadol i citalopram que pot provocar la síndrome de la serotonina. Ambdues interaccions són més freqüents en dones.

"A causa de l'envelliment continu de la població, el percentatge de persones que pateixen dues o més malalties cròniques (multimorbiditat) està augmentant, cosa que resulta en més medicaments receptats i, per tant, en un risc més gran d'interaccions farmacològiques. Això afecta la qualitat de vida dels pacients i augmenta els costos sanitaris", explica Jon Sánchez, coautor principal de l'article i investigador del grup de Biologia Computacional al Departament de Ciències de la Vida del BSC.

Aquest augment en la prevalença d’interaccions farmacològiques vinculat amb l’augment del nombre de malalties fa inevitable en molts casos la recomanació de medicaments per tractar malalties diferents malgrat el risc d‟interaccions entre elles.

A l'estudi s'ha pogut observar que, de manera generalitzada, les dones presenten un risc més gran de coadministració de fàrmacs, inclosos aquells que, en donar-se de manera conjunta, poden generar efectes perjudicials. Un dels exemples més evidents és la taxa de coadministració d'omeprazol molt elevada amb diazepam o clonazepam, que és de fet la interacció més freqüent a Catalunya i Blumenau i presenta una prevalença de gairebé el doble en dones que en homes.

Finalment, l’estudi destaca que certes interaccions molt freqüents en uns sistemes de salut no ho són en altres. Els exemples més clars són la combinació de bifosfonats (usats per tractar l'osteoporosi) i antiinflamatoris, o d'omeprazol i diazepam o alprazolam, que són molt freqüents a Catalunya i gairebé no s'observen a Indianapolis, i que presenten sempre una prevalença més gran en dones. El cas de l'omeprazol resulta d'especial interès, ja que s'observa que a Catalunya és l'inhibidor de la bomba de protons més freqüentment administrat amb diazepam, mentre que a Indianapolis s'utilitzen altres fàrmacs amb menys interaccions farmacològiques descrites com el pantoprazol, potencialment potencialment evitar un nombre elevat d'interaccions.

 

Referència: Major freqüència en la recomanació de fàrmacs que poden produir interaccions perjudicials en dones que en homes.

DOI: 10.1186/s12916‐024‐03384‐1