Mateo Valero rep el premi Col·legiat d’Honor del CPEIG pel seu lideratge mundial en el camp de la supercomputació

13 Octubre 2021

Valero impulsa el desenvolupament de processadors a Europa per defensar la seva sobirania digital, la llibertat dels seus ciutadans i la competitivitat empresarial davant dels abusos de les grans potències i companyies tecnològiques.

El director del BSC serà homenatjat en la "XIII Noite dóna Enxeñaría en Informàtica de Galicia" que se celebrarà el 29 d'octubre a l'Hotel Oca Porta del Camí a Santiago.

El Colexio Professional de Enxeñaría en Informática de Galicia (CPEIG) atorga el Premi Col·legiat d’Honor de la "XIII Noite dóna Enxeñaría en Informática de Galicia" a l'arquitecte de computadors Mateo Valero Cortés, director del Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Supercomputación (BSC), impulsor de la supercomputació a Espanya i Europa, i un dels investigadors mundialment més premiats al seu camp.

La gala més important de la informàtica a Galícia se celebrarà el 29 d'octubre a l'Hotel OCA Porta del Camí de Santiago de Compostel·la, amb una trobada presencial i virtual que reunirà les empreses més destacades del sector TIC a Galícia. Els premis de la Noite corresponen a deu categories on els col·legiats i col·legiades reconeixen les iniciatives o persones destacades en l'àmbit de l'enginyeria en informàtica.

El professor Mateo Valero Cortés va néixer a Alfamén, província de Saragossa, el 1952. Va estudiar enginyeria de Telecomunicacions a la Universitat Politècnica de Madrid i va ser el primer catedràtic d'informàtica de la Universitat Politècnica de Catalunya el 1983.

Valero ha dedicat la major part de la seva activitat investigadora en el camp de l'Arquitectura de Computadors, una de les disciplines de l'enginyeria clau en el desenvolupament de les tecnologies de la informació i les comunicacions, i especialment en la seva aplicació a el disseny dels supercomputadors . En aquests dos temes, té els tres reconeixements més importants a nivell mundial: el premi Eckert-Mauchly, en Arquitectura de Computadors, atorgat per les societats ACM (Association for Computing Machinery) i IEEE (Institute of Electrical and Electronics Engineers), així com el premi Seymour Cray, en Supercomputació, i el premi Charles Babbage, en Computadors Paral·lels, tots dos reconeixements atorgats per l’IEEE. Entre d'altres reconeixements, ha estat guardonat amb dos premis nacionals d'investigació (Julio Rey Pastor, el 2001, i Leonardo Torres Quevedo, el 2006), és membre de nou acadèmies científiques, doctor honoris causa per nou universitats i l'honor que guarda amb més emoció és el bateig de l'escola d'Alfamén, on va estudiar durant els seus primers anys de vida, amb el nom de CEIP Mateo Valero.

Per les seves significatives aportacions, és considerat per molts col·legues de renom i per la Comissió Europea, com la persona que més ha contribuït a l'Arquitectura de Computadors en els últims 25 anys i com un dels actius millors de món, especialment en camp dels processadors vectorials, superescalars i VLIW. Fins a l'actualitat, és coautor de més de 700 publicacions, de les quals al voltant de 500 són en congressos, i la resta en revistes i llibres.

La seva activitat investigadora ha estat clau per a l'expansió del coneixement i l'aplicació industrial en arquitectura de computadors a Espanya i Europa. Va ser el primer investigador espanyol en aquest camp, ha dirigit prop de seixanta tesis doctorals i els doctorands de les seves doctorands són més de 800. El seu grup ha estat considerat durant molts anys el millor d'Europa i dels millors del món, tenint en compte la qualitat i volum de publicacions. A nivell europeu, ha impulsat la creació de xarxes d'excel·lència, com HIPEAC, i programes d'investigació finançats per la Comissió Europea, com la iniciativa Advanced Computer Architecture de el programa FET (Tecnologies Futures i Emergents) de l'IST (Programa de Tecnologies de la Societat de la Informació) , que va dedicar més de 700 milions d'euros a investigacions en aquest àmbit.

Durant els últims anys, Mateo Valero ha centrat la seva obstinació a aconseguir que la Unió Europea impulsi el disseny de microprocessadors desenvolupats a Europa, per augmentar la competitivitat de les empreses i garantir la seguretat en el tractament de la informació digital. Actualment la seva investigació se centra en el desenvolupament de processadors de codi obert basats en la tecnologia RISC-V per a la construcció de futurs superordinadors.

"Avui dia els processadors són fonamentals per a la nostra economia, la nostra seguretat i per a la privacitat de les nostres dades. Europa té una gran dependència en aquest camp i només amb el desenvolupament de components propis podrà assolir un nivell acceptable de sobirania tecnològica ", afirma el professor Valero.

Pioner en la creació de centres de recerca en supercomputadors

Valero ha estat pioner en la creació de centres de recerca en supercomputadors a Espanya: CEPBA (1991), CIRI (2000) i finalment el Barcelona Supercomputing Center (2005), del qual és fundador i director des de la seva creació. En l'actualitat, el BSC compta amb més de 750 persones, de les quals més de 600 són investigadors que es dediquen a les Ciències de la Computació, Ciències de l'Enginyeria, Ciències de la Vida, Ciències de la Terra i Enginyeria, i que tenen en comú l'ús de supercomputadors per realitzar la seva recerca.

El BSC també ofereix serveis a la comunitat científica espanyola i europea, sent el seu principal infraestructura el conegut supercomputador MareNostrum, a més de promoure la Xarxa Espanyola de Supercomputació (RES), que dóna suport a les necessitats de nombrosos grups d'investigació a Espanya. Així mateix, va impulsar i coordinar la Xarxa Iberoamericana de Supercomputació (RISC) per unir els esforços de recerca en l'àmbit de la computació d'altes prestacions (HPC) a Llatinoamèrica.

"L'evolució dels supercomputadors, en la qual conflueix la creixent capacitat de gestionar volums ingents de dades i la intel·ligència artificial, permet donar resposta a grans reptes socials com el canvi climàtic, la medicina personalitzada, els nous materials, o la investigació contra la COVID-19 ", explica Mateo Valero.