El BSC contribueix a Gaia des dels seus inicis aportant hores de supercomputació i models de programació
Quan tot just es compleixen deu anys del llançament del satèl·lit Gaia de l'Agència Espacial Europea, la missió ja ha assolit, amb escreix, l’objectiu de realitzar el mapa més precís i complet de la Via Làctia fins al moment. Des del seu llançament, porta acumulats més de 3.400 dies d'operacions nominals i ja s'han fet 5 entregues de dades a la comunitat internacional (2016, 2018, 2020, 2022 i 2023).
Gaia està demostrant el seu gran potencial científic, amb més de 10.000 articles publicats en camps tan diversos i transversals de l’astronomia com són l’astronomia galàctica, la física estel·lar, els exoplanetes, el sistema solar, els quàsars i la física fonamental.
L’arxiu actual de Gaia, amb accés obert a tota la comunitat científica des del primer dia, conté la posició i el moviment de més de 1.800 milions d’estrelles de la Via Làctia, inclosos també més de 10 milions d’estrelles variables i quasi un milió de sistemes binaris. La missió també ha catalogat 3 milions de candidats a galàxies i 2 milions de candidats a quàsars, entre d’altres, i ha revolucionat el coneixement del sistema solar amb un seguiment precís de més de 158.000 objectes, incloent-hi els asteroides propers a la Terra, els del cinturó principal, i els objectes transneptunians.
A més, les dades espectroscòpiques que aporta la missió no tenen precedent en la història de l’astronomia, tant per la quantitat de dades publicades, més de 200 milions d’espectres, com pel procés de calibratge únic i per a tot el cel. La precisió astromètrica, fotomètrica i espectroscòpica aconseguida fins ara, quan només s’han publicat les dades obtingudes en els primers 34 mesos de missió, han transformat completament la visió que fins ara teníem de l’origen i l’evolució de la nostra galàxia. I no només això, també està transformant el dia a dia de la recerca en astronomia galàctica i estel·lar, plantejant la necessitat d’emprar noves metodologies i noves eines per a avançar en estudis presents i futurs.
Gaia continuarà observant fins al primer trimestre del 2025, moment en què s’exhaurirà el gas que permet mantenir la rotació uniforme i l’apuntat precís del satèl·lit. El processament de les dades continuarà uns anys més, i es preveu que augmentarà moltíssim amb complexitat i precisió. Està previst que el catàleg final de la missió no es publiqui fins ben entrat l’any 2030, amb una sisena entrega l’any 2025.
Contribució del BSC
El Barcelona Supercomputing Center - Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS) contribueix a Gaia des dels seus inicis, aportant milions d'hores de supercomputació del supercomputador MareNostrum i models de programació.
El model de programació PyCOMPSs i la llibreria d'aprenentatge automàtic dislib, desenvolupats pel grup de Workflows i Distributed Computing del BSC, s'han utilitzat al software desenvolupat per l'equip de Gaia per cercar nous clústers oberts d'estrelles. I l'equip de suport als usuaris del BSC també ha col·laborat en l'emmagatzematge de dades i en la transferència a altres centres de processament involucrats en el projecte.