The Lancet Countdown in Europe està liderat pel BSC i coliderat per ISGlobal, centre impulsat per la Fundació "la Caixa"
L'informe 2022 de Lancet Countdown in Europe sobre salut i canvi climàtic es presenta divendres que ve a Barcelona
El document mostra indicadors que proporcionen informació per orientar la presa de decisions en matèria de política sanitària i climàtica al territori europeu
The Lancet Countdown in Europe està liderat pel Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS), i coliderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa"
L'informe 2022 de The Lancet Countdown in Europe sobre Salut i Canvi Climàtic, fet públic avui, destaca un augment alarmant dels perills relacionats amb la salut, les vulnerabilitats, les exposicions i els impactes del canvi climàtic a tot Europa. El document il·lustra la necessitat urgent d'establir objectius de mitigació ambiciosos que restringeixin l'augment de la temperatura global a menys d'1,5 °C per sobre de l'època preindustrial, així com estratègies d'adaptació eficaces per crear resiliència davant les amenaces creixents del canvi climàtic per a la salut.
The Lancet Countdown in Europe (LCDE), el Centre Regional Europeu de The Lancet Countdown, està liderat pel Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS), i codirigit per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació la Caixa. La iniciativa és una col·laboració de 44 investigadors de primera línia, establerta per observar la relació entre la salut i el canvi climàtic a Europa, i per conformar una resposta sòlida i basada en l'evidència científica que pugui protegir la salut humana a Europa i fora ella.
Aquest any, per primera vegada, LCDE ha presentat un informe d'indicadors sobre Salut i Canvi Climàtic a Europa, publicat a la revista científica Lancet Public Health, que es basa en l'experiència i el coneixement de professionals de diverses disciplines: epidemiologia, salut pública, climatologia, economia, així com ciències socials i polítiques. El document mostra indicadors específics de cada regió que proporcionen informació per orientar la presa de decisions en matèria de política sanitària i climàtica i contribueixen a l'Observatori Europeu sobre Clima i Salut.
Impacte de les onades de calor i altres fenòmens extrems
Segons els nous indicadors, a Europa l'exposició a onades de calor va augmentar un 57% de mitjana en el període 2010-2019 en comparació del període 2000-2009, i més d'un 250% en algunes regions, fet que suposa un alt risc de morbiditat i mortalitat relacionades amb la calor per a la gent gran, els nens petits, les persones amb malalties cròniques i aquelles que no tenen un accés adequat a l'assistència sanitària. La mortalitat relacionada amb la calor també ha augmentat en el 94% de les 990 regions vigilades, com a conseqüència de l'escalfament observat entre el 2000 i el 2020.
El canvi climàtic també provoca que els fenòmens extrems relacionats amb el clima siguin cada cop més intensos i freqüents a Europa, amb repercussions directes i indirectes per a la salut, pèrdua d'infraestructures i costos econòmics. Entre el 2011 i el 2020, el 55% de les regions europees es van enfrontar a sequeres estivals entre extremes i excepcionals, i altres fenòmens extrems, incloses les inundacions, van causar pèrdues econòmiques rècord el 2021, per un total de gairebé 48.000 milions d'euros.
Transmissió de malalties infeccioses
Les condicions ambientals canviants també estan modificant la idoneïtat per a la transmissió de malalties infeccioses. La idoneïtat climàtica per a la transmissió del dengue va augmentar un 30% a l'última dècada respecte als anys 50, i el risc ambiental de brots del virus del Nil Occidental va augmentar un 149% al sud d'Europa i un 163% a Europa central i oriental al període 1986-2020 respecte a 1951-1985.
Les temperatures més càlides també estan canviant les temporades de floració de diverses espècies d'arbres al·lergògens, ja que les temporades del bedoll, l'olivera i el vern comencen entre 10 i 20 dies abans que fa 41 anys, cosa que afecta la salut del voltant del 40% de la població a Europa que pateix al·lèrgies al pol·len.
Els esforços d'adaptació s'han d'accelerar ràpidament
Els països europeus tenen alguns dels millors sistemes sanitaris del món. No obstant això, amb un món perillosament a prop d'assolir punts de no retorn provocats pel clima, es necessiten estratègies ambicioses d'adaptació i mitigació no només per protegir les vides i el benestar a Europa, sinó també als països que històricament han contribuït menys al canvi climàtic causat per l’acció humana.
Aquestes repercussions sanitàries superposades i interconnectades, que evolucionen amb el teló de fons d'una pandèmia i la devastadora guerra d'Ucraïna, revelen la necessitat urgent de fer intervencions que augmentin la resiliència del sector sanitari i protegeixin la població dels perills creixents per a la salut . Aquesta és la major oportunitat de política de salut pública del segle i Europa no es pot permetre el luxe de perdre-la.
Seguiment dels avenços en matèria de salut i canvi climàtic
La LCDE s'emmarca en la iniciativa global The Lancet Countdown: Tracking Progress on Health and Climate Change, que reuneix 120 experts mundials per monitoritzar com el canvi climàtic afecta la salut pública a nivell mundial. Cada any, The Lancet Countdown publica un informe que utilitza les dades mundials més recents per aclarir com el canvi climàtic afecta la nostra salut i les conseqüències de no reaccionar a temps.
Aquest any, per primera vegada, el Centre Regional Europeu de The Lancet Countdown, establert a Barcelona, ha presentat un informe d'indicadors sobre Salut i Canvi Climàtic a Europa publicat a la revista Lancet Public Health.
L'informe 2022 The Lancet Countdown in Europe sobre Salut i Canvi Climàtic serà presentat al CaixaForum Macaya divendres que ve a les 11h. A l'esdeveniment s'exposaran les darreres evidències sobre com el canvi climàtic està amenaçant els fonaments de la bona salut a Europa, a més de detallar els beneficis per a la salut d'una resposta ràpida i contundent.
L'informe el presentarà Rachel Lowe, professora ICREA, investigadora del BSC i directora del LCDE, i Cathryn Tonne, investigadora d'ISGlobal i codirectora del LCDE.
DECLARACIONS:
Rachel Lowe
Directora de The Lancet Countdown in Europe, professora de recerca ICREA i líder de l'equip de Resiliència en Salut Global del Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS).
"Reflexant l'enfocament de l'informe global de The Lancet Countdown, el nostre primer informe d'indicadors de Lancet Countdown in Europe indaga en els impactes sobre la salut que s'estan apreciant a tot Europa, així com en els beneficis per a la salut que tindria actuar per a frenar el canvi climàtic Després de l'estiu europeu més calorós del que es té constància, Europa està prenent consciència de la realitat que suposa l'escalfament global i el que això significarà per a la nostra salut. El nostre informe posa de manifest les àmplies repercussions sanitàries que ja es estan deixant sentir a tot Europa. Són senyals d'advertiment perquè els governs, els sistemes sanitaris i les comunitats europees treballin junts per aconseguir un futur resistent al clima”.
Kim van Daalen
Autora principal de l'informe Lancet Countdown in Europe i doctorant a la Universitat de Cambridge. Kim s'incorporarà al BSC el proper mes de gener com a nova becària postdoctoral de Lancet Countdown in Europe.
"Europa ha estat històricament un dels principals contribuents a la crisi climàtica, posant en risc vides i salut a nivell mundial. I el que és més important, aquests impactes s'experimenten de forma desigual, exacerbant les arrelades desigualtats entre països i dins d'ells. Una acció accelerada a Europa protegirà la vida i el benestar de les persones dels impactes climàtics, no només a Europa sinó també a aquells països que històricament han contribuït menys al canvi climàtic. Europa té la responsabilitat global i l'oportunitat de comprometre's amb una transició justa i baixa en carboni, que ofereixi una acció climàtica en línia amb l'Acord de París i millori la salut humana per a tothom”.
Cathryn Tonne
Codirectora de The Lancet Countdown in Europe i investigadora d'ISGlobal.
"Europa es troba en un punt d'inflexió crític en termes de política energètica i climàtica. Ha arribat el moment de prendre mesures decisives per passar dels combustibles fòssils a fonts d'energia renovable. La bona notícia és que en situar la salut al centre de la mitigació del canvi climàtic, hi ha grans oportunitats de millorar la salut dels europeus a curt termini, així com de millorar la seguretat energètica a través d'un aire més net, dietes més saludables amb menys carn vermella i lactis, i un augment de l'activitat física en canviar els vehicles de motor privats pels desplaçaments a peu, amb bicicleta i amb transport públic."
Josep Maria Antó
Copresident de The Lancet Countdown in Europe, i professor emèrit de Medicina de la UPF i ISGlobal.
"Els sistemes sanitaris i els professionals de la salut a Europa han d'estar a l'avantguarda de la lluita contra la crisi climàtica. Els impactes ja són enormes, com demostra de manera dramàtica l'excés de mortalitat per calor durant l'últim estiu a molts països europeus: Amb el Green Deal europeu en marxa tenim una oportunitat única per recolzar i reforçar les mesures de mitigació i adaptació en els nostres sistemes sanitaris i posar la salut al centre de l'acció contra la crisi climàtica."